Proposta: Seguretat ciutadana i el civisme
Persona que proposa el debat: Matias Sierrra Gariano, Consell de Centre Eixampla Havana.
- Civisme (seguretat ciutadana).
- Manca de resposta a les normatives.
- Figura del policia de barri.
- Pedagogia primer i sanció després.
- Que es vegi presència policial, “el meu policia de barri”.
- “Sabem qui son”.
- Augment de l’educació viària.
- Aplicació de l’ordenança de civisme.
- “Alguna cosa falla”.
- “Qui la fa, la paga”.
- Actes incívics més comuns:
a) Problema dels gossos
b) Orinar al carrer
c) Pintades
d) Indigents
- Policia local desaprofitada.
- “No és cívic”, es qüestiona què és cívic.
- Escala de valors han canviat, s’ha degenerat.
- Propostes:
a) Brigada pròpia per a pintades de particulars.
* Imatge de deixadesa del centre de Mataró
b) Congrés de civisme
* Educació per a persones adultes
* El regidor pregunta com es pot fer
c) Proposta de càmeres al carrer (no hi ha consens en aquesta proposta)
d) Elements per penjar la publicitat, informació de les entitats.
- Es comenta que les mancances en civisme van relacionades amb el canvi de costums. El debat queda inconclús per manca de temps, però es parla que fa més temps hi havia uns altres costums i ara han canviat; el fet que hi hagi gent nouvinguda amb uns altres costums que no s’accepten aquí, planteja un problema.
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Programa global de govern
Proposta: Programa global de govern 2007-2011
Persona que proposa el debat: Jesús Nieto, Federació d’Associacions de Veïns
Es proposa debatre temes generals per al mandat, però que ja es puguin aplicar en el del 2008 (a proposta de Jesús Nieto).
Participació:
- Ens ha de preocupar l’abstenció i els vots en blanc de les últimes eleccions municipals, ja que expressen el desinterès dels ciutadans.
- Cal millorar la participació, que vagi més enllà d ela informació i la comunicació. Per exemple, que els consells puguin fer grups de treball o debats temàtics, i que les seves conclusions siguin públiques.
- Pel que fa al debat dels pressupostos, cal que tingui continuïtat, i que al llarg del mandat es faci d’una mateixa manera (intentar evitar els parons com el que hi ha hagut aquest any). A la pràctica, caldria començar a treballar un pressupost quan s’ha acabat el debat de l’any anterior.
- Cal que es faci un seguiment de les coses que es decideixen a través de processos participatius, i que aquesta informació sigui pública.
- La diferència ha de ser que, sense ser vinculants, els processos participatius siguin decisoris.
- S’explica que s’està treballant en la sessió dels consells, i que el proper dia 10 de novembre hi haurà una jornada de treball.
Habitatge
- Es valora com a interessant la proposta municipal d’adquirir 100 habitatges aquest mandat, tot i que això no resoldrà el problema.
- Tot i així, es valora bé l’impacte que aquestes compres puguin tenir per resoldre problemes en determinades comunitats o espais.
- Es diu que cal potenciar el lloguer, ja que és un tema pendent que encara pot donar molt de si.
- Cal revisar els criteris per accedir a un habitatge de lloguer, per veure si realment s’adapten a la situació d’ara.
- L’Ajuntament ha d’aconseguir, i si cal expropiar, per aconseguir sòl que serveixi per fer habitatge. Ho pot fer directament l’Ajuntament, o col·laborar amb organitzacions i entitats. En tot cas, en aquest àmbit es demana valentia a l’administració municipal.
- Cal treure el màxim profit al Pla Nacional de l’habitatge que s’acaba d’aprovar.
Model de Ciutat
- El desenvolupament accelerat dels últims anys es manté. No es posa fre. Aquest model no és sostenible.
Barris
- Cal una coordinació en les obres de les infraestructures, que es facin de forma coordinada i minimitzar els efectes en la circulació.
Cohesió social
- Plans específics de cohesió social dirigits a la immigració per a les diferents zones que conformen la ciutat.
Persona que proposa el debat: Jesús Nieto, Federació d’Associacions de Veïns
Es proposa debatre temes generals per al mandat, però que ja es puguin aplicar en el del 2008 (a proposta de Jesús Nieto).
Participació:
- Ens ha de preocupar l’abstenció i els vots en blanc de les últimes eleccions municipals, ja que expressen el desinterès dels ciutadans.
- Cal millorar la participació, que vagi més enllà d ela informació i la comunicació. Per exemple, que els consells puguin fer grups de treball o debats temàtics, i que les seves conclusions siguin públiques.
- Pel que fa al debat dels pressupostos, cal que tingui continuïtat, i que al llarg del mandat es faci d’una mateixa manera (intentar evitar els parons com el que hi ha hagut aquest any). A la pràctica, caldria començar a treballar un pressupost quan s’ha acabat el debat de l’any anterior.
- Cal que es faci un seguiment de les coses que es decideixen a través de processos participatius, i que aquesta informació sigui pública.
- La diferència ha de ser que, sense ser vinculants, els processos participatius siguin decisoris.
- S’explica que s’està treballant en la sessió dels consells, i que el proper dia 10 de novembre hi haurà una jornada de treball.
Habitatge
- Es valora com a interessant la proposta municipal d’adquirir 100 habitatges aquest mandat, tot i que això no resoldrà el problema.
- Tot i així, es valora bé l’impacte que aquestes compres puguin tenir per resoldre problemes en determinades comunitats o espais.
- Es diu que cal potenciar el lloguer, ja que és un tema pendent que encara pot donar molt de si.
- Cal revisar els criteris per accedir a un habitatge de lloguer, per veure si realment s’adapten a la situació d’ara.
- L’Ajuntament ha d’aconseguir, i si cal expropiar, per aconseguir sòl que serveixi per fer habitatge. Ho pot fer directament l’Ajuntament, o col·laborar amb organitzacions i entitats. En tot cas, en aquest àmbit es demana valentia a l’administració municipal.
- Cal treure el màxim profit al Pla Nacional de l’habitatge que s’acaba d’aprovar.
Model de Ciutat
- El desenvolupament accelerat dels últims anys es manté. No es posa fre. Aquest model no és sostenible.
Barris
- Cal una coordinació en les obres de les infraestructures, que es facin de forma coordinada i minimitzar els efectes en la circulació.
Cohesió social
- Plans específics de cohesió social dirigits a la immigració per a les diferents zones que conformen la ciutat.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
Consells municipals
Proposta: Elevar el nivell de decisió dels acords presos als diferents consells municipals
Persona que proposa el debat: Eusebi Vidiella, Federació Associacions de Veïns de Mataró.
- Els consells poden ser vinculants, en un determinat grau. Cal evitar que les actes siguin paper mullat. Cal trobar fórmules que, sense enviat competències d’altres òrgans, li donen parer.
- Que hi hagi diàleg proposta - resposta, i transparència. Que tots els acords dels consells siguin públics, de forma que la feina que fan sigui coneguda pel conjunt de la ciutadania.
- Avui resulta impossible mesurar l’eficàcia i per tant, sembla que el que proposem sigui paper mullat. La manca de percepció d’èxit de la feina dels consells fa que la gent es desanimi.
- El debat del consell queda reduït als propis membres dels consells, i la majoria de vegades sense temps per reflexionar-ho.
- Que en cada consell es creïn grups de treball (que puguin aparèixer i desaparèixer). Que les propostes del grup de treball siguin públiques, i que es puguin difondre a la web municipal, per exemple.
- Quan participes en alguna cosa, que sàpigues que serà públic, que tindrà una transcendència. Això anima a treballar-hi.
- En general, donar més protagonisme a les feines, propostes i resolucions dels consells.
- Quan parlem de participació, de què parlem? Quins són els límits? Cal tenir-los clars, per no generar futures frustracions.
- Els consells haurien de tenir una mateixa forma de treballar, comuna per a tots, i que cada consell tingui opció de fer-se’l seu.
- També cal dir que sempre participem les mateixes associacions, la mateixa gent. Hauríem d’aconseguir mobilitzar més socis en els processos participatius municipals.
- No és només opinar i ser escoltats, en consells com el de joves es dóna la informació i es consulta, però no sempre es generen les condicions per generar idees i tampoc són vinculants.
---------- En el cas de joventut, es proposa que el consell deixi de ser municipal, i passi a ser un consell local, constituït només per les entitats (com el cas de Barcelona o el Consell Nacional de laJoventut de Catalunya).
- Cal que la informació arribi a tothom.
- Els consells no tindrien perquè haver aturat la seva feina durant les eleccions i fins ara.
- S’explica que es disposa d’un document de treball que es presentarà el proper 10 de novembre en una jornada de treball.
- El document de treball marca que hi hagi feedback entre l’Ajuntament i Consells i entitats, etc.
Persona que proposa el debat: Eusebi Vidiella, Federació Associacions de Veïns de Mataró.
- Els consells poden ser vinculants, en un determinat grau. Cal evitar que les actes siguin paper mullat. Cal trobar fórmules que, sense enviat competències d’altres òrgans, li donen parer.
- Que hi hagi diàleg proposta - resposta, i transparència. Que tots els acords dels consells siguin públics, de forma que la feina que fan sigui coneguda pel conjunt de la ciutadania.
- Avui resulta impossible mesurar l’eficàcia i per tant, sembla que el que proposem sigui paper mullat. La manca de percepció d’èxit de la feina dels consells fa que la gent es desanimi.
- El debat del consell queda reduït als propis membres dels consells, i la majoria de vegades sense temps per reflexionar-ho.
- Que en cada consell es creïn grups de treball (que puguin aparèixer i desaparèixer). Que les propostes del grup de treball siguin públiques, i que es puguin difondre a la web municipal, per exemple.
- Quan participes en alguna cosa, que sàpigues que serà públic, que tindrà una transcendència. Això anima a treballar-hi.
- En general, donar més protagonisme a les feines, propostes i resolucions dels consells.
- Quan parlem de participació, de què parlem? Quins són els límits? Cal tenir-los clars, per no generar futures frustracions.
- Els consells haurien de tenir una mateixa forma de treballar, comuna per a tots, i que cada consell tingui opció de fer-se’l seu.
- També cal dir que sempre participem les mateixes associacions, la mateixa gent. Hauríem d’aconseguir mobilitzar més socis en els processos participatius municipals.
- No és només opinar i ser escoltats, en consells com el de joves es dóna la informació i es consulta, però no sempre es generen les condicions per generar idees i tampoc són vinculants.
---------- En el cas de joventut, es proposa que el consell deixi de ser municipal, i passi a ser un consell local, constituït només per les entitats (com el cas de Barcelona o el Consell Nacional de laJoventut de Catalunya).
- Cal que la informació arribi a tothom.
- Els consells no tindrien perquè haver aturat la seva feina durant les eleccions i fins ara.
- S’explica que es disposa d’un document de treball que es presentarà el proper 10 de novembre en una jornada de treball.
- El document de treball marca que hi hagi feedback entre l’Ajuntament i Consells i entitats, etc.
Zones d’excel.lència urbana
Proposta: En relació als punts: 2.11.1.1, 2.11.1.2 i 2.11.1.4. Impulsió de zones d’excel.lència urbana (ZER. Debat sobre com potenciar el comerç i el turisme i la generació atracció de visitants.
Persona que proposa el debat: Josep Filbà, CM Mobilitat
Pla, punt 2.11 (pàg. 28): el comerç i el turisme:
- S’ha de definir què és una zona d’excel·lència urbana.
- Veure quins potencials té la ciutat per augmentar el turisme.
- Zona que es pot potenciar, és el centre de la ciutat. Té potencial per atreure visitants (hi ha un estudi que diu que hi ha unes 400 mil visites al centre). S’ha de potenciar com a zona d’excel·lència i calen millores a l’entorn:
a) Accessibilitat, si es vol un flux de visitants.
b) Posar en ordre un espai que té atracció, s’ha de limitar un territori un l’usuari tingui prioritari.
c) Ha de tenir serveis d’acollida resolts.
d) Es pot fer conjuntament sector públic i sector privat. Hi ha experiències pilot (Terrassa), posen en comú recursos públic i privats en zones urbanes. Suma de voluntats i de gestió pública i privada.
e) S’han de definir bé els usos de les zones d’excel·lència.
f) Hi ha un comentari sobre la inexistència de lavabos al centre de la ciutat.
- Ens podem beneficiar de la proximitat de Barcelona, oferir coses que altres no ofereixen (per exemple, “intercanvi de domicili internacional”).
- Es fa un comentari sobre la costa de Barcelona i Maresme: s’està començant a parlar.
- Es fa un comentari sobre el Google Earth, les imatges de Mataró són deplorables.
- Sobre el Mataró Park, es diu que és una realitat econòmica. HI ha molta gent però no participen ni aporten res a la ciutat de Mataró. Al centre tanquen botigues, s’ha de reconduir per potenciar la ciutat.Sobre el Corte Inglés, a la llarga serà beneficiós per potenciar la zona d’excel·lència al centre.
Persona que proposa el debat: Josep Filbà, CM Mobilitat
Pla, punt 2.11 (pàg. 28): el comerç i el turisme:
- S’ha de definir què és una zona d’excel·lència urbana.
- Veure quins potencials té la ciutat per augmentar el turisme.
- Zona que es pot potenciar, és el centre de la ciutat. Té potencial per atreure visitants (hi ha un estudi que diu que hi ha unes 400 mil visites al centre). S’ha de potenciar com a zona d’excel·lència i calen millores a l’entorn:
a) Accessibilitat, si es vol un flux de visitants.
b) Posar en ordre un espai que té atracció, s’ha de limitar un territori un l’usuari tingui prioritari.
c) Ha de tenir serveis d’acollida resolts.
d) Es pot fer conjuntament sector públic i sector privat. Hi ha experiències pilot (Terrassa), posen en comú recursos públic i privats en zones urbanes. Suma de voluntats i de gestió pública i privada.
e) S’han de definir bé els usos de les zones d’excel·lència.
f) Hi ha un comentari sobre la inexistència de lavabos al centre de la ciutat.
- Ens podem beneficiar de la proximitat de Barcelona, oferir coses que altres no ofereixen (per exemple, “intercanvi de domicili internacional”).
- Es fa un comentari sobre la costa de Barcelona i Maresme: s’està començant a parlar.
- Es fa un comentari sobre el Google Earth, les imatges de Mataró són deplorables.
- Sobre el Mataró Park, es diu que és una realitat econòmica. HI ha molta gent però no participen ni aporten res a la ciutat de Mataró. Al centre tanquen botigues, s’ha de reconduir per potenciar la ciutat.Sobre el Corte Inglés, a la llarga serà beneficiós per potenciar la zona d’excel·lència al centre.
Medi Ambient i Sostenibilitat
Proposta: Medi ambient i ciutat sostenible. Pla especial 5 Sènies. Preservació medi natural.
Persona que proposa el debat: Miquel Torner, Federació d'Associacions de Veïns de Mataró FAVM
- La ciutat sostenible i les cinc sènies
a) Punt 2.1.1. - ciutat dels quatre quarts, i no dels tres quarts: incorporar el mar com a “patrimoni” de la ciutat.
b) Cinc sènies: Pla especial de reactivació. Potenciar la zona agrícola i les activitats associades a l’agricultura, no a altres coses.
c) Incentivar l’activitat agrícola potenciant una denominació d’orígen.
d) Eradicar les activitats no relacionades.
e) Can Quirze ha estat nociu per a les cinc sènies.
- Massa forestal
a) A sobre l’autopista s’està construint urbanitzacions, per tant és una fal·làcia el que diu el pacte de govern que per sobre de l’autopista no es construirà.
- Les rieres
a) Sembla que no existeixin, només se’n parla de la de Sant Simó i Argentona.
b) La Salamandra (torrent de Can Flaquer) es lloguen petits espais i no es protegeixen. I a Can Soler es fan activitats industrials.
c) Protegir les rieres i controlar que no hi hagi activitats nocives.
d) Donar-les a conèixer a través de rutes i passejades recomanables per a la salut.
e) També es pot plantejar des del museu com a rutes culturals.
f) Recuperar el paisatge i la recuperació de les fonts: fer un estudi de quines es poden recuperar. Se li pot proposar a AMSA com ara: la Salamandra, Auleto, Ca la Laia... i altres (font dels avellaners, dels castanyers...).
- Marcar els arbres centenaris monumentals.
- El regidor comenta que la secció del museu va fer un inventari dels arbres de fora del casc urbà.
- Recuperació de les mines d’aigua i la xarxa d’aquestes canalitzacions.
- Com es que s’han tapat els pous d’aigua de Can Gasol?
- El regidor comenta que la companyia d’aigua tenen un estudi per recuperar aquests pous, es té en compte el reg públic es fa amb aigua d’aquests pous.
- El regidor proposa que el Consell de medi ambient demani a la companyia d’aigua que ho expliqui.
- Dos eucaliptus de més de 2 metres de diàmetre es van fer malbé i no s’han reposat. Pensant en el futur, caldria replantar-los.
- Tenir en compte els arbres monumentals per a la seva conservació.Que passa amb l’abocador, “el cul del món”, i el que es filtrava... com està perquè contamina les aigües que baixen.
Persona que proposa el debat: Miquel Torner, Federació d'Associacions de Veïns de Mataró FAVM
- La ciutat sostenible i les cinc sènies
a) Punt 2.1.1. - ciutat dels quatre quarts, i no dels tres quarts: incorporar el mar com a “patrimoni” de la ciutat.
b) Cinc sènies: Pla especial de reactivació. Potenciar la zona agrícola i les activitats associades a l’agricultura, no a altres coses.
c) Incentivar l’activitat agrícola potenciant una denominació d’orígen.
d) Eradicar les activitats no relacionades.
e) Can Quirze ha estat nociu per a les cinc sènies.
- Massa forestal
a) A sobre l’autopista s’està construint urbanitzacions, per tant és una fal·làcia el que diu el pacte de govern que per sobre de l’autopista no es construirà.
- Les rieres
a) Sembla que no existeixin, només se’n parla de la de Sant Simó i Argentona.
b) La Salamandra (torrent de Can Flaquer) es lloguen petits espais i no es protegeixen. I a Can Soler es fan activitats industrials.
c) Protegir les rieres i controlar que no hi hagi activitats nocives.
d) Donar-les a conèixer a través de rutes i passejades recomanables per a la salut.
e) També es pot plantejar des del museu com a rutes culturals.
f) Recuperar el paisatge i la recuperació de les fonts: fer un estudi de quines es poden recuperar. Se li pot proposar a AMSA com ara: la Salamandra, Auleto, Ca la Laia... i altres (font dels avellaners, dels castanyers...).
- Marcar els arbres centenaris monumentals.
- El regidor comenta que la secció del museu va fer un inventari dels arbres de fora del casc urbà.
- Recuperació de les mines d’aigua i la xarxa d’aquestes canalitzacions.
- Com es que s’han tapat els pous d’aigua de Can Gasol?
- El regidor comenta que la companyia d’aigua tenen un estudi per recuperar aquests pous, es té en compte el reg públic es fa amb aigua d’aquests pous.
- El regidor proposa que el Consell de medi ambient demani a la companyia d’aigua que ho expliqui.
- Dos eucaliptus de més de 2 metres de diàmetre es van fer malbé i no s’han reposat. Pensant en el futur, caldria replantar-los.
- Tenir en compte els arbres monumentals per a la seva conservació.Que passa amb l’abocador, “el cul del món”, i el que es filtrava... com està perquè contamina les aigües que baixen.
Ordenació territorial
Proposta: Ordenació territorial
Persona que proposa el debat: No consta en el full de la proposta
- Hi ha hagut anteriorment una mala ordenació territorial que ha derivat en problemes greus de mobilitat a Mataró. Es parla de la problemàtica de l’accés a l’Hospital de Mataró.
a) Urgències (accessos a l’Hospital)
b) No hi ha accés per a vianants
- S’ha fet tard en l’ordenació territorial de Mataró.
- Preocupació pel creixement exponencial de Mataró.
- S’ha d’esponjar el centre, no tenir construccions atapeïdes al centre.
- Primer les persones (tècnica al servei de les persones).
- Evitar col·lapses circulatoris.
- Reconvertir espais industrials en zones verdes per esponjar.
Persona que proposa el debat: No consta en el full de la proposta
- Hi ha hagut anteriorment una mala ordenació territorial que ha derivat en problemes greus de mobilitat a Mataró. Es parla de la problemàtica de l’accés a l’Hospital de Mataró.
a) Urgències (accessos a l’Hospital)
b) No hi ha accés per a vianants
- S’ha fet tard en l’ordenació territorial de Mataró.
- Preocupació pel creixement exponencial de Mataró.
- S’ha d’esponjar el centre, no tenir construccions atapeïdes al centre.
- Primer les persones (tècnica al servei de les persones).
- Evitar col·lapses circulatoris.
- Reconvertir espais industrials en zones verdes per esponjar.
Equipaments públics
Proposta: Utilització d’un equipament públic significatiu per presentar la 3a bienal de pintura i no dependre d’espais privats per fer-ho. Espai Polivalent (cobert per activitats diverses)
Persona que proposa el debat: No consta en el full de la proposta
- Es demana un espai públic polivalent per fer-hi activitats amb gran afluència:
a) Actualment manquen espais adequats grans i coberts.
b) Can Palauet és limitat per fer-hi exposicions de gran format.
c) Falta espai per capacitat de 300/400 persones. Hi ha espais massa petits, i el Monumental és massa gran (800 butaques), i ja està bastant ocupat per cinemes i teatre.
d) Aquest nou equipament hauria de ser com un gran auditori, que permetés duplicar els usos a través de la polivalència i espais múltiples (exposicions, concerts, conferències...).
e) A part del gran equipament de ciutat, també s’hauria de pensar en més equipaments territorials, per a les entitats del territori.
f) Instal·lar la carpa al parc cada cop que hi ha activitats, com la mostra, surt molt car. Caldria reinvertir aquestes despeses en aquest equipament.
g) Seria important que es comencés a pensar en aquest equipament i a on ubicar-lo. Si es tarda molt, cada cop hi ha menys sòl urbanitzable i quedaria a l’extraradi, amb el perill que es perdin l’esperit de les activitats, o quedar lluny i perdre participació.
- Des de la FAVM es vol que es tingui en compte les entitats a l’hora de regular els usos dels equipaments municipals. Es queixen de que s’ha creat una proposta de reglament d’usos d’equipaments cívics des de la Regidoria de Participació ciutadana i no s’ha tingut en compte a les entitats. És massa burocràtic, i es queixen que s’hauria d’haver consensuat des d’un bon principi amb les entitats.Estudiar la possibilitat d’oferir internet gratuït a les entitats (ja que facilitaria la coordinació i constantment s’està demanant un treball en xarxa, inclús les convocatòries es fan via internet i no es donen facilitats a les entitats): possibilitat de xarxa wifi.
Persona que proposa el debat: No consta en el full de la proposta
- Es demana un espai públic polivalent per fer-hi activitats amb gran afluència:
a) Actualment manquen espais adequats grans i coberts.
b) Can Palauet és limitat per fer-hi exposicions de gran format.
c) Falta espai per capacitat de 300/400 persones. Hi ha espais massa petits, i el Monumental és massa gran (800 butaques), i ja està bastant ocupat per cinemes i teatre.
d) Aquest nou equipament hauria de ser com un gran auditori, que permetés duplicar els usos a través de la polivalència i espais múltiples (exposicions, concerts, conferències...).
e) A part del gran equipament de ciutat, també s’hauria de pensar en més equipaments territorials, per a les entitats del territori.
f) Instal·lar la carpa al parc cada cop que hi ha activitats, com la mostra, surt molt car. Caldria reinvertir aquestes despeses en aquest equipament.
g) Seria important que es comencés a pensar en aquest equipament i a on ubicar-lo. Si es tarda molt, cada cop hi ha menys sòl urbanitzable i quedaria a l’extraradi, amb el perill que es perdin l’esperit de les activitats, o quedar lluny i perdre participació.
- Des de la FAVM es vol que es tingui en compte les entitats a l’hora de regular els usos dels equipaments municipals. Es queixen de que s’ha creat una proposta de reglament d’usos d’equipaments cívics des de la Regidoria de Participació ciutadana i no s’ha tingut en compte a les entitats. És massa burocràtic, i es queixen que s’hauria d’haver consensuat des d’un bon principi amb les entitats.Estudiar la possibilitat d’oferir internet gratuït a les entitats (ja que facilitaria la coordinació i constantment s’està demanant un treball en xarxa, inclús les convocatòries es fan via internet i no es donen facilitats a les entitats): possibilitat de xarxa wifi.
Cooperació i Solidaritat
Proposta: Cooperació i solidaritat
Persona que proposa el debat: Jeroni Escoda Canals, CM Cooperació
- Sensibilitzar el món empresarial de la necessitat de fer aportacions al tercer món, arribant a ser possible al 1%.
- Coordinar-se amb altres municipis referents per realitzar denúncies socials referents al tercer món.
- L’administració municipal com a model de sensibilització de la població.
- Reducció de la despesa municipal en qüestions superflues i no necessàries.
- Buscar noves formes de treball i gestió dels recursos destinats a cooperació i solidaritat, optimitzant-los.
- Respecte al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, aconseguir que les entitats que en formen part es facin pròpies les propostes i activitats portades a terme pel mateix, i sinó replantejar part de les funcions del Consell.
- Potenciar les aportacions de l’Ajuntament de Mataró, millorant-ne la qualitat i altre formes de col·laboració com el comerç just.
Persona que proposa el debat: Jeroni Escoda Canals, CM Cooperació
- Sensibilitzar el món empresarial de la necessitat de fer aportacions al tercer món, arribant a ser possible al 1%.
- Coordinar-se amb altres municipis referents per realitzar denúncies socials referents al tercer món.
- L’administració municipal com a model de sensibilització de la població.
- Reducció de la despesa municipal en qüestions superflues i no necessàries.
- Buscar noves formes de treball i gestió dels recursos destinats a cooperació i solidaritat, optimitzant-los.
- Respecte al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, aconseguir que les entitats que en formen part es facin pròpies les propostes i activitats portades a terme pel mateix, i sinó replantejar part de les funcions del Consell.
- Potenciar les aportacions de l’Ajuntament de Mataró, millorant-ne la qualitat i altre formes de col·laboració com el comerç just.
Immigració
Proposta: Immigració
Persona que proposa el debat: No consta en el full de la proposta
- Rocafonda i Cerdanyola van esdevenint paulatinament barris essencialment de nouvinguts. Per això el PAM hauria de reflectir que les polítiques de cohesió social són prioritàries per a l’Ajuntament. Atès que el gueto ja està constituït, cal més atenció a la situació actual amb polítiques/actuacions més valentes i compromeses que vetllin perquè la gent que vivia de sempre al barri no en marxi.
- Que la convivència i la cohesió millorin envers les actuals:
a) Al comerç,
* No hi ha control de qualitat ni sanitari.
* La manca de productes locals condiciona la vida al barri.
* Els preus perjudiquen el comerç local.
b) A l’educació,
* La matriculació a les escoles d’aquests barris és majoritàriament immigrant, cosa que no passa a la resta d’escoles de Mataró.
- En ocasions, els joves nouvinguts (16-18 anys) no acrediten l’escolarització. Caldria revisar els PGS d’aquests, sobretot de cara a les noies. S’està generant una bossa de joves sense l’ESO a la que cal donar sortida. També caldria garantir l’aplicació del programa de la generalitat que vetlla perquè disposin de permís de treball.
- Les qüestions que no siguin competència de l’Ajuntament, cal que sigui ell mateix qui vehiculi la gestió amb l’òrgan competent.
- Que s’apliqui estricta i correctament la llei d’horaris comercials, per pal·liar rumors falsos envers els comerços nouvinguts, garantint així els drets i deures de tothom.
- Es proposa que l’Ajuntament faci divulgació de les realitats (subvencions, beques...), per desmentir i evitar rumors falsos que acaben esdevenint llegenda urbana transmesa boca a boca i creant així malestar entre la ciutadania.
- Si no hi ha una intervenció decidida de l’administració local, la ciutadania autòctona que viu al barri no pot afrontar sola les qüestions que hi van sorgint.
- Hi ha una sensació d’inseguretat ciutadana, tot i que és més una percepció que una realitat, que podria minvar amb una major presència de la policia de barri.
- Que la redacció del nou pla de la ciutadania es presti especial atenció a la franja d’edat juvenil (la seva aglomeració a l’espai públic pot ser un altre factor que contribueixi a l’esmentada sensació d’inseguretat ciutadana).
- Que el pla d’acollida estigui dotat d’un major pressupost per poder-hi esmerçar més recursos econòmics, tècnics, pedagògics, equips multiculturals, inspectors... i abordar millor la seva complexitat.
- A banda d’esmenar els errors de gestió, paral·lelament cal emprendre la sensibilització de la població autòctona, per crear una pedagogia positiva i estar més receptius per conviure amb la població nouvinguda. Els recursos aplicats han de treballar simultàniament l’aspecte de gestió i l’aspecte de sensibilització.Els preus i condicions de l’habitatge propicien que els immigrants s’instal·lin sobretot als barris de Rocafonda i Cerdanyola. El fet que els autòctons, aleshores, abandonin el barri, és percebut pels nouvinguts com un rebuig cap a la seva comunitat.
Persona que proposa el debat: No consta en el full de la proposta
- Rocafonda i Cerdanyola van esdevenint paulatinament barris essencialment de nouvinguts. Per això el PAM hauria de reflectir que les polítiques de cohesió social són prioritàries per a l’Ajuntament. Atès que el gueto ja està constituït, cal més atenció a la situació actual amb polítiques/actuacions més valentes i compromeses que vetllin perquè la gent que vivia de sempre al barri no en marxi.
- Que la convivència i la cohesió millorin envers les actuals:
a) Al comerç,
* No hi ha control de qualitat ni sanitari.
* La manca de productes locals condiciona la vida al barri.
* Els preus perjudiquen el comerç local.
b) A l’educació,
* La matriculació a les escoles d’aquests barris és majoritàriament immigrant, cosa que no passa a la resta d’escoles de Mataró.
- En ocasions, els joves nouvinguts (16-18 anys) no acrediten l’escolarització. Caldria revisar els PGS d’aquests, sobretot de cara a les noies. S’està generant una bossa de joves sense l’ESO a la que cal donar sortida. També caldria garantir l’aplicació del programa de la generalitat que vetlla perquè disposin de permís de treball.
- Les qüestions que no siguin competència de l’Ajuntament, cal que sigui ell mateix qui vehiculi la gestió amb l’òrgan competent.
- Que s’apliqui estricta i correctament la llei d’horaris comercials, per pal·liar rumors falsos envers els comerços nouvinguts, garantint així els drets i deures de tothom.
- Es proposa que l’Ajuntament faci divulgació de les realitats (subvencions, beques...), per desmentir i evitar rumors falsos que acaben esdevenint llegenda urbana transmesa boca a boca i creant així malestar entre la ciutadania.
- Si no hi ha una intervenció decidida de l’administració local, la ciutadania autòctona que viu al barri no pot afrontar sola les qüestions que hi van sorgint.
- Hi ha una sensació d’inseguretat ciutadana, tot i que és més una percepció que una realitat, que podria minvar amb una major presència de la policia de barri.
- Que la redacció del nou pla de la ciutadania es presti especial atenció a la franja d’edat juvenil (la seva aglomeració a l’espai públic pot ser un altre factor que contribueixi a l’esmentada sensació d’inseguretat ciutadana).
- Que el pla d’acollida estigui dotat d’un major pressupost per poder-hi esmerçar més recursos econòmics, tècnics, pedagògics, equips multiculturals, inspectors... i abordar millor la seva complexitat.
- A banda d’esmenar els errors de gestió, paral·lelament cal emprendre la sensibilització de la població autòctona, per crear una pedagogia positiva i estar més receptius per conviure amb la població nouvinguda. Els recursos aplicats han de treballar simultàniament l’aspecte de gestió i l’aspecte de sensibilització.Els preus i condicions de l’habitatge propicien que els immigrants s’instal·lin sobretot als barris de Rocafonda i Cerdanyola. El fet que els autòctons, aleshores, abandonin el barri, és percebut pels nouvinguts com un rebuig cap a la seva comunitat.
Cultura
Proposta: Cultura
Persona que proposa el debat: Manel Roca Cuadrada, Comissió Nomenclàtor
- Es proposa cultura per la importància de la temàtica i perquè a aquestes alçades de l’any no s’ha constituït el consell perquè no està decidit quin model de gestió s’aplicarà.
a) No tenim definit el model de cultura
b) Els equipaments culturals de la ciutat tampoc estan en solfa
c) En la cultura se li ha de donar més protagonisme a les entitats i societat civil de la ciutat (equipaments, recursos...). Una de les tasques del PMC hauria de ser dur a terme aquelles actes/activitats que la iniciativa privada no pot assumir (per ser econòmicament deficitari). Si totes les activitats venen dirigides des del PMC, i sovint associat a subvencions, pot ser que no sempre prosperin com cal.
d) Hauríem de tenir clar el model de cultura de la ciutat.
e) Es proposa també entrar en la micro-cultura i el joc entre les entitats culturals i l’Ajuntament, i com l’Ajuntament fa de pont entre les entitats i amb administració supramunicipal.
- Com s’integra la nova ciutadania, procedent d’indrets diferents, amb trets culturals propis i diferents als nostres. Es proposa que s’integri a la nostra cultura i no s’estableixin guetos. A través de la nostra cultura i llengua, procurar la seva integració (és una opinió individual, no generalitzada al grup).
- Hi ha un problema d’incultura de la població autòctona, d’estretor de mires, a l’hora de plasmar la realitat, diversa i plural de la societat actual.
- La gran preocupació per a la cultura està a mans de la gent gran. Però, com ho viu la gent jove? Caldria debatre-ho. La cultura del s. XXI s’ha d’adaptar al moment social i cultural actual. La cultura es fa amb el model estàndard d’entitat, i hauríem de ser capaços d’organitzar-nos i dinamitzar-nos de noves formes, adaptades a la circumstància actual. Es fa cultura arreu i tothora, i cal compartir el que uns i altres sabem fer.
- Caldrien les infraestructures actuals més versàtils, i aprofitar-les per fer-hi també cultura.
- Al presentar sol·licituds de subvenció, es demana una previsió anual de l’activitat. Però les entitats juvenils no estan tan organitzades per tenir tal participació. Es proposa 2 tipus de subvencions: unes més generals i unes més puntuals per a actes concrets.
- Faltaria una agenda molt més potent de cultura, atès que la difusió pels canals actuals en ocasions no arriba als potencials interessats. La difusió hauria de ser més flexible.
- En ocasions l’èxit de determinats actes no depèn només de la difusió. Potser caldria analitzar quins temes poden ser d’interès per a la ciutadania, i oferir-los actes del seu interès.
- Els espais cap adaptar-los a les noves formes, per treure’ls el màxim de partit (per exemple, les escoles com a equipaments culturals).
- La transversalitat en el govern a l’hora de gestionar la cultura és important. El tema cultural s’hauria de concebre i expandir des de la totalitat de govern.
- El PMC és massa rígid en la seva programació i gestió.
Persona que proposa el debat: Manel Roca Cuadrada, Comissió Nomenclàtor
- Es proposa cultura per la importància de la temàtica i perquè a aquestes alçades de l’any no s’ha constituït el consell perquè no està decidit quin model de gestió s’aplicarà.
a) No tenim definit el model de cultura
b) Els equipaments culturals de la ciutat tampoc estan en solfa
c) En la cultura se li ha de donar més protagonisme a les entitats i societat civil de la ciutat (equipaments, recursos...). Una de les tasques del PMC hauria de ser dur a terme aquelles actes/activitats que la iniciativa privada no pot assumir (per ser econòmicament deficitari). Si totes les activitats venen dirigides des del PMC, i sovint associat a subvencions, pot ser que no sempre prosperin com cal.
d) Hauríem de tenir clar el model de cultura de la ciutat.
e) Es proposa també entrar en la micro-cultura i el joc entre les entitats culturals i l’Ajuntament, i com l’Ajuntament fa de pont entre les entitats i amb administració supramunicipal.
- Com s’integra la nova ciutadania, procedent d’indrets diferents, amb trets culturals propis i diferents als nostres. Es proposa que s’integri a la nostra cultura i no s’estableixin guetos. A través de la nostra cultura i llengua, procurar la seva integració (és una opinió individual, no generalitzada al grup).
- Hi ha un problema d’incultura de la població autòctona, d’estretor de mires, a l’hora de plasmar la realitat, diversa i plural de la societat actual.
- La gran preocupació per a la cultura està a mans de la gent gran. Però, com ho viu la gent jove? Caldria debatre-ho. La cultura del s. XXI s’ha d’adaptar al moment social i cultural actual. La cultura es fa amb el model estàndard d’entitat, i hauríem de ser capaços d’organitzar-nos i dinamitzar-nos de noves formes, adaptades a la circumstància actual. Es fa cultura arreu i tothora, i cal compartir el que uns i altres sabem fer.
- Caldrien les infraestructures actuals més versàtils, i aprofitar-les per fer-hi també cultura.
- Al presentar sol·licituds de subvenció, es demana una previsió anual de l’activitat. Però les entitats juvenils no estan tan organitzades per tenir tal participació. Es proposa 2 tipus de subvencions: unes més generals i unes més puntuals per a actes concrets.
- Faltaria una agenda molt més potent de cultura, atès que la difusió pels canals actuals en ocasions no arriba als potencials interessats. La difusió hauria de ser més flexible.
- En ocasions l’èxit de determinats actes no depèn només de la difusió. Potser caldria analitzar quins temes poden ser d’interès per a la ciutadania, i oferir-los actes del seu interès.
- Els espais cap adaptar-los a les noves formes, per treure’ls el màxim de partit (per exemple, les escoles com a equipaments culturals).
- La transversalitat en el govern a l’hora de gestionar la cultura és important. El tema cultural s’hauria de concebre i expandir des de la totalitat de govern.
- El PMC és massa rígid en la seva programació i gestió.
Circulació
Proposta: Circulació.
Persona que proposa el debat: Teresa Bruguera Manté
Proposta: Transport públic (empresa Casas). Patronat Municipal de cultura.
Persona que proposa el debat: Francisco Alonso Verjano Roncero, Ass. Veins La Llàntia
Circulació
- Mataró no està ben senyalitzat quan es tracta d’explicar com arribar a una adreça concreta. Els monuments (Santa Maria) estan ben indicats, però la resta no està ben indicat: la gent es perd, no coneix la ciutat.
- Pintor Estrany: semàfors no coordinats, es triga molt a fer els canvis
- Arribar els autobusos als polígons, ja que ara no arriben
- Previsions de com afectarà a la circulació el posar un centre comercial a Can Fàbregas, quan ara ja és dificultosa.
- Empresa Casas: Saturació extrema de viatgers a 2 parades. Vol proposar que barris Palau – Rocafonda – Molins – Via Europa – Vista Alegre, La Llantia – Mataró Nord, proposta d’una tercera línia al sector Nord nova, per evitar la saturació a les hores punta.
- A totes les parades del Mataró bus posar un panell informatiu que digui quan trigarà el proper autobús
- Intentar evitar concentracions al centre, enfortir la xarxa d’autobusos:
a) Transport intern ciutat
b) Transport extern cap a altres poblacions
- Creació d’una estació d’autobusos connectada amb les altres terminals de busos externs per evitar agafar el cotxe: la xarxa d’autobusos interns lligada amb RENFE i autobús.
- En el PAM no hi ha cap compromís, no es fa referència a cap compromís anterior, sobre el Pla de Mobilitat per al comerç. Es comenta que s’hi està treballant, malgrat no surt al PAM.
- En el mandat passat es va aprovar els criteris sobre el tall de carrers al centre històric, quin resultat està donant? Establir-ne un seguiment.
- Els autobusos a totes les parades tinguin els baixadors (plataformes).
- Minibusos, incorporar-los pel casc antic.
- Que els taxis siguin cotxes més adequats a les persones (disseny per a tothom), ben adaptats.
- Carrers de vianants, que no passin motos i bicicletes ràpidament, que es compleixi la normativa per a aquests carrers.
- 2.5.2 afegir 2.5.2.7 – increment del nombre de semàfors preferents per al transport públic.
- 2.5.2.8 – increment carril bus, estudiar lloc.2.5.2.9 – sol·licitar/reclamar al Dep. Territorial i d’Obres Públiques per a ampliar els horaris i freqüència de pas de Casas en hora punta, dels que tenen connexió amb Barcelona.
Persona que proposa el debat: Teresa Bruguera Manté
Proposta: Transport públic (empresa Casas). Patronat Municipal de cultura.
Persona que proposa el debat: Francisco Alonso Verjano Roncero, Ass. Veins La Llàntia
Circulació
- Mataró no està ben senyalitzat quan es tracta d’explicar com arribar a una adreça concreta. Els monuments (Santa Maria) estan ben indicats, però la resta no està ben indicat: la gent es perd, no coneix la ciutat.
- Pintor Estrany: semàfors no coordinats, es triga molt a fer els canvis
- Arribar els autobusos als polígons, ja que ara no arriben
- Previsions de com afectarà a la circulació el posar un centre comercial a Can Fàbregas, quan ara ja és dificultosa.
- Empresa Casas: Saturació extrema de viatgers a 2 parades. Vol proposar que barris Palau – Rocafonda – Molins – Via Europa – Vista Alegre, La Llantia – Mataró Nord, proposta d’una tercera línia al sector Nord nova, per evitar la saturació a les hores punta.
- A totes les parades del Mataró bus posar un panell informatiu que digui quan trigarà el proper autobús
- Intentar evitar concentracions al centre, enfortir la xarxa d’autobusos:
a) Transport intern ciutat
b) Transport extern cap a altres poblacions
- Creació d’una estació d’autobusos connectada amb les altres terminals de busos externs per evitar agafar el cotxe: la xarxa d’autobusos interns lligada amb RENFE i autobús.
- En el PAM no hi ha cap compromís, no es fa referència a cap compromís anterior, sobre el Pla de Mobilitat per al comerç. Es comenta que s’hi està treballant, malgrat no surt al PAM.
- En el mandat passat es va aprovar els criteris sobre el tall de carrers al centre històric, quin resultat està donant? Establir-ne un seguiment.
- Els autobusos a totes les parades tinguin els baixadors (plataformes).
- Minibusos, incorporar-los pel casc antic.
- Que els taxis siguin cotxes més adequats a les persones (disseny per a tothom), ben adaptats.
- Carrers de vianants, que no passin motos i bicicletes ràpidament, que es compleixi la normativa per a aquests carrers.
- 2.5.2 afegir 2.5.2.7 – increment del nombre de semàfors preferents per al transport públic.
- 2.5.2.8 – increment carril bus, estudiar lloc.2.5.2.9 – sol·licitar/reclamar al Dep. Territorial i d’Obres Públiques per a ampliar els horaris i freqüència de pas de Casas en hora punta, dels que tenen connexió amb Barcelona.
Gent Gran
Proposta: Participació de la gent gran en les decisions col·lectives de ciutat. Paper de la regidoria de la Gent Gran: objectius, pla d’actuacions, etc.
Persona que proposa el debat: M. Assumpció Itxart. Consell de la Gent Gran
1r congrés de la gent gran
- Participació de la gent gran a les decisions
- Recursos per a la gent gran
- Repensar recursos per a la gent gran
- Gent gran més jove (processos per incloure’ls)
- Desaprofitament d’una saviesa
- Es senten poc representats al govern municipal
- Aportacions de ciutat
- Gent gran:
a) Gent dependent
b) Gent activa: projecció de les seves necessitats
- Poc interès per la gent activa (no interessa políticament)
- Diferents maneres de regir-se (diferents administracions)
- No hi ha programes d’actuació per a activitats
- Conveniència de donar el rol de gestió dels equipaments
- Manca de recursos
- Diferències generacionals dintre de la gent gran
- Fre:
a) Institucional
b) De la pròpia gent
- Aula sènior
- Usuaris tipus dels Casals d’Avis = baix nivell formatiu
- Crítica de les polítiques IMSERSO
- Com es copsa la realitat de la gent que no està associada
- Experiències com la del Banc de Temps
- Lleure passiu (falta d’interès per formar-se)
- Llei de dependència desenvolupament
- Persones dependents:
a) Situacions dels geriàtrics -> inclusió de les persones acompanyats (no es recull al desenvolupament de la llei de dependència). Acompanyament de recursos econòmics.
- Gent activa demana serveis
- Possibilitats a la Fundació Hospital
- Espai de trobada entre la xarxa de Casals d’Avis
- Mancança del geriàtric de St. Josep per entrada d’ambulàncies
Persona que proposa el debat: M. Assumpció Itxart. Consell de la Gent Gran
1r congrés de la gent gran
- Participació de la gent gran a les decisions
- Recursos per a la gent gran
- Repensar recursos per a la gent gran
- Gent gran més jove (processos per incloure’ls)
- Desaprofitament d’una saviesa
- Es senten poc representats al govern municipal
- Aportacions de ciutat
- Gent gran:
a) Gent dependent
b) Gent activa: projecció de les seves necessitats
- Poc interès per la gent activa (no interessa políticament)
- Diferents maneres de regir-se (diferents administracions)
- No hi ha programes d’actuació per a activitats
- Conveniència de donar el rol de gestió dels equipaments
- Manca de recursos
- Diferències generacionals dintre de la gent gran
- Fre:
a) Institucional
b) De la pròpia gent
- Aula sènior
- Usuaris tipus dels Casals d’Avis = baix nivell formatiu
- Crítica de les polítiques IMSERSO
- Com es copsa la realitat de la gent que no està associada
- Experiències com la del Banc de Temps
- Lleure passiu (falta d’interès per formar-se)
- Llei de dependència desenvolupament
- Persones dependents:
a) Situacions dels geriàtrics -> inclusió de les persones acompanyats (no es recull al desenvolupament de la llei de dependència). Acompanyament de recursos econòmics.
- Gent activa demana serveis
- Possibilitats a la Fundació Hospital
- Espai de trobada entre la xarxa de Casals d’Avis
- Mancança del geriàtric de St. Josep per entrada d’ambulàncies
Consell de Ciutat obert
Ahir el vespre va tenir lloc al Centre Cívic del Pla d'en Boet el Consell de Ciutat obert a tots els membres dels consells municipals del mandat anterior, pendents de constituir, i als membres dels consells que ja s'han constituït. Es varen debatre un total de 12 temes el resum dels quals trobareu en aquest blog.
A la columna del lateral dret, a la secció "temes de debat" es relacionen alfabèticament els 12 debats. Clicant sobre el nom us permetrà llegir les conclusions del debat i al mateix temps podreu fer les vostres aportacions.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Consell de Ciutat obert
Aquest vespre ha tingut lloc al Centre Cívic del Pla d'en Boet el Consell de Ciutat obert a tots els membres dels consells municipals del mandat anterior, pendents de constituir, i als membres dels consells que ja s'han constituït.
S'han debatut un total de 12 temes, d'una durada mitja de trenta minuts, i de ben segur que han quedat temes a mitges, que voldríeu continuar en aquest blog participatiu.
Podeu fer les vostres aportacions al final d'aquest escrit, clicant a sobre de "comentaris".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
